Michael Ende
Michael Andreas Helmut Ende va néixer el 12 de novembre de 1929 a Garmisch
Partenkirchen, Baviera (al sud d’Alemanya).Va ser l’únic fill del pintor
surrealista Edgar Ende, un artista que el govern nazi va censurar, i de la
cantant Luisä Bartolomae. El refugi de la imaginació el va heretar del seu
pare, que se solia tancar a les fosques
per crear imatges del no-res a partir d'un puntet de llum. Diuen que va créixer
amb la il·lusió d'una funció de circ que va veure als quatre anys i va aprendre
a explicar històries envoltat des de petit de bohemis, artistes, actors, mags i
il·lusionistes... El seu pare li va transmetre una visió molt rica de la realitat
i d'ell va rebre una completa educació artística i humanística.
Michael Ende va créixer amb el nacionalsocialisme i va patir la tragèdia
de la guerra, experiències que van contribuir a reforçar el desig de bellesa,
humanitat i harmonia que reflecteix en el seu món de fantasia. Als dinou anys,
Ende va entrar a l’Escola de Teatre de Munic; d'aquí que en els seus orígens
professionals el trobem com a actor professional, guionista de cabaret,
dramaturg influït per Bertolt Brecht i crític de cine. La primera obra que va
escriure de ben jove era una obra teatral titulada Ja és l’Hora, que tractava sobre la matança d'Hiroshima. El 1955 va
escriure una altra obra de teatre, El
Lleig. El 1957 un amic li demana textos per a uns dibuixos i Ende creà
l’heroi Jim Botó.
A partir de l’any 1960, gràcies a la seva primera obra d’èxit, Jim
Botó i Lluc el maquinista, que
havia estat rebutjada per més de dotze editorials durant dos anys, es dedica de
ple a escriure i guanya el Premi de la Literatura Infantil
d’Alemanya. L’any 1964 es casa a Roma amb la cantant i actriu Ingeborg
Hoffmann.
El 1973 publica Momo, tot i
que li havia suposat força dificultats degudes a la dura crítica social de la
història. L’obra serà premiada un any més tard amb el Premi Literatura
Adolescent d’Alemanya.
L’any 1979 publica La història interminable, amb tant èxit
i reconeixement que li atorguen el Premi Janusz Korczak. El 1982 La història interminable és portada al
cinema. De bon principi, es fa amb l’acord del seu autor però, quan s’adona que
li canvien la història, intenta evitar que hi hagi el seu nom. Per aquesta raó
va haver de mantenir un plet que finalment va perdre el 1985.
El mateix any 1985 mor la seva dona a causa d’un càncer de pulmó. L’any
1989 es casa amb la japonesa Mariko Sato, traductora de la seva obra. Mor a
Munic el 29 d’agost de 1995.
Des de l’any 1998, a
Munic es pot visitar el Michael Ende
Museum.
Actualitat dels continguts de l´obra
Momo planteja el tema del temps i de com viuen els homes aquest temps. Ens
parla de la importància de les coses petites, de l´amistat, de les coses fetes
amb amor i de la capacitat d'imaginar i compartir . També és una crítica als
temps moderns, a la funcionalitat freda i calculada, a la uniformitat i a l´ambició desmesurada pels diners. Els
homes grisos no deixen de ser els grups financers que actuen de forma
sistemàtica i cruel condemnant a la població a una misèria física i espiritual.
Qui no ha sentit la buidor dins la seva vida? La Momo parla de nosaltres, de
les nostres decisions i desitjos. Tots els personatges de l´obra cauen en el
parany dels homes grisos, l'estalvi del temps, excepte la Momo i el vell Beppo que no
té més remei que doblegar-se davant el poder dels homes grisos. En Gigi vol ser
famós, en Nicola treballa tot el dia fent edificis sense sentit, i en Nino i la
seva dona no tenen temps per als seus amics. I els nens – els últims
resistents- han estat alineats per la freda raó i els seus jocs també són
controlats sistemàticament. La imaginació sota control, la possibilitat de
somni presonera, només el consum d'objectes s´erigeix com l´única opció.
Quan la Momo
allibera el temps ens retorna els valors essencials, aquells que tot home i
dona porta dins seu des dels signes dels temps. Ara, en el present que ens ha
tocat viure, les formes de control continuen i sota la façana democràtica es
perden els drets fonamentals mentre la corrupció cavalca plena de vanitat.
Quan la Momo
ens escolta s´obren les portes i la possibilitat d´una societat nova es fa
possible; és quan la persona s´erigeix amb dignitat i els homes construeixen de
nou l'humanisme proclamant que un altre món és possible.
